Clara de la Cruz s’ha incorporat aquest curs com a professora de Matemàtiques, Geologia i Ciències Ambientals a 2n d’ESO i 1r de Batxillerat. Arriba al Col·legi Badalonès després d’una breu, però molt intensa experiència professional, explica que va estudiar un doble grau de geologia i del medi ambient. Va treballar en geotècnia i com a tècnica ambiental, però no li agradava massa i va decidir replantejar-se el seu futur. Com que sempre havia estat implicada en esplais i fent classes particulars des dels 18 anys, va adonar-se que el que realment li agradava era treballar amb adolescents. Va aprofitar una oferta de feina al mateix institut on havia estudiat des dels tres anys i, mentre treballa, està cursant el màster de secundària.
Actualment és professora oficial des d’aquest setembre i imparteix Matemàtiques a 2n d’ESO i Geologia i Ciències Ambientals a 1r de Batxillerat. Intenta aplicar metodologies actives, tot i que no sempre és fàcil. A classe busca motivar els alumnes amb participació i problemes vinculats a la vida real.
El que més li agrada de ser professora és poder ajudar els alumnes i transmetre la seva passió per la geologia. Recorda que fer classe és més difícil del que sembla i que al principi se sentia posada a prova. Si no fos professora, probablement tornaria al camp de la geotècnia.
-Perquè va decidir ser professora?
-”Vaig acabar la carrera, un doble grau de….., fa cosa d’un parell d’anys. Els dos últims anys a la universitat vaig estar treballant de geotècnica, fent prospeccions de sòl. Després d’acabar la carrera vaig venir aquí a escola a demanar a veure si tenien feina d’alguna cosa, i em van dir que la recepció d’infantil necessitaven gent. Llavors, jo mentre buscava feina d’ambientòloga o geòloga vaig estar treballant a la recepció unes hores, fins que em va sortir feina com a tècnica ambiental. Vaig començar amb moltíssima il·lusió, m’esperava unes coses, però en realitat van acabar sent unes altres. I el que va passar és que vaig acabar molt cremada i vaig haver de deixar-ho. Després, en aquest període de crisi vaig estar pensant en el que realment m’agradava.”
-I què va fer?
-”Jo estic amb dos esplais de voluntària i dono classes des que vaig sortir del batxillerat. I vaig pensar que el que m’agrada són els adolescents i vaig dir, doncs provem, llavors va sortir una oferta aquí i em van agafar. A més a més m’estic traient el màster per poder ser profe i així tenir-ho tot.
— Des de quan et dediques a l’ensenyament?
— De professora “oficial” he començat aquest setembre. De professora particular, però, fa des dels 18 anys que hi treballo. I abans, als 16, havia estat senyoreta de ballet, però només això.
— Quines assignatures ensenyes ara?
— Faig Matemàtiques a 2n C d’ESO i Geologia i Ciències Ambientals a 1r de Batxillerat.
— Per què vas decidir venir a aquest institut?
— Perquè jo des dels tres anys he estat aquí al col·le, i això ja em donava una referència. L’ambient que hi havia sempre m’havia agradat. Va sortir l’oportunitat aquí i la vaig aprofitar. Si no, hauria provat en un altre institut.
— Quin mètode d’ensenyament utilitzes a classe?
— Des del màster ens expliquen que les metodologies actives són les millors: treball per projectes, per problemes… però a classe a vegades és difícil aplicar-ho.
A Matemàtiques intento que, a partir dels exercicis, els alumnes els vagin resolent i després algú surti a corregir-los a la pissarra. Si no funciona, els corregeixo jo. Fem explicacions, algú llegeix, comprovem si ho hem entès i, si no, torno a explicar-ho amb exemples pràctics.
A Batxillerat treballem més amb treballs i exercicis aplicats. El meu objectiu és anar introduint cada cop més metodologies actives.
— Com t’agrada motivar els estudiants?
— És una tasca difícil, sobretot a l’ESO, i més amb Matemàtiques, que no agraden a tothom. Intento que participin a classe i que entenguin que participar els ajuda a millorar la nota, tot i que no hauria de ser l’únic motiu.
També intento posar problemes aplicables a la vida real. I a Batxillerat, igual: treballem amb casos reals. Per exemple: “Si aquí hi hagués un terratrèmol, què faríem?” Intento posar l’aprenentatge en primera persona.
— Què és el que més t’agrada de ser professora?
— Poder transmetre l’ensenyament. Jo era una estudiant a qui li costaven molt algunes assignatures, sobretot Matemàtiques a l’ESO. Intento que els alumnes no tinguin les mateixes dificultats que vaig tenir jo, ensenyant d’una manera que a mi em va funcionar.
I m’encanta la geologia, m’encanta explicar-la i transmetre aquestes ganes de conèixer-la. La geologia sembla que hagi desaparegut del mapa, i gairebé no s’en fa. M’agrada molt transmetre aquest amor per la geologia i les ciències ambientals.
— Quina va ser la teva primera impressió en fer la teva primera classe?
— Pensava que seria més fàcil, però és bastant més difícil del que sembla. A la carrera t’expliquen que s’ha de fer d’una manera, que les adaptacions són així, etc., però la realitat és molt més complexa: cada alumne és diferent i, tot i que intentes adaptar-te, no sempre és possible.
La primera vegada em vaig frustrar perquè era nova, estava explicant i entenia que volguessin “posar-me a prova”.
— Si no fossis professora, a què t’agradaria dedicar-te?
— La meva primera feina en geotècnia m’agradava bastant. Crec que em faltava formació, però si això no m’anés bé, segurament tornaria cap al camp de la geotècnia.
— Et desitgem molta sort en aquest nou institut!
— Merci. Moltes gràcies, noies.
