-Per quina raó vas acabar venint a Badalona?
-“La raó principal és que, com que jo jugo a la Penya, havia de venir aquí per poder jugar, encara que només a molt poques persones se’ls ofereix marxar a una altra comunitat autònoma”.
-Parlant des del teu punt de vista, la teva experiència a Badalona actualment és bona o dolenta?
-“És molt bona, ja que estic aprenent moltes coses, com acostumar-me a una ciutat nova, fer noves amistats i viure amb una altra família”.
-Quan eres a Menorca, què era el que més t’agradava fer-hi?
“Tenint en compte els esports, m’agradava molt anar per la natura i a la platja. Passejar i veure paisatges em transmetia una sensació de calma.”
-Els teus pares van estar d’acord que marxessis a una altra comunitat autònoma? Aquesta decisió va ser difícil de prendre?
“Al principi em van dir que no volien que marxés a viure a Badalona, ja que encara era bastant petita i pensaven que aquest canvi seria molt difícil per a tots. Però finalment em vai deixar. Venir a viure a Badalona per jugar a la Penya era el meu somni”.
-Encara parles amb les teves amigues de Menorca i amb els teus pares? Cada quant parles amb ells?
-“Amb les meves amigues parlo de tant en tant, en canvi amb els meus pares hi parlo cada dia”.
-El bàsquet és l’únic esport que practiques?
-“No, també se’m donen bé l’atletisme, la doma, la natació, la gimnàstica rítmica i l’artística, entre d’altres.”
-Encara que ets molt bona en els esports, creus que tens altres talents? Parlant musicalment, artísticament o acadèmicament?
-“M’agrada cuinar, dibuixar i escoltar música. També sé escriure sense mirar l’ordinador perquè vaig fer un curs de mecanografia. A més, m’agraden molt els animals”.
-T’has replantejat provar alguna activitat nova durant el primer trimestre?
-“Bàsicament, no és una activitat com a tal; més aviat he après a viure sense la meva família, ja que visc amb una família de Badalona que no és la meva. Tot i que no és una activitat, és una etapa nova a la qual m’estic adaptant”.
–Durant el trimestre, has notat alguna dificultat, tant acadèmica com emocionalment?
-“Acadèmicament no he tingut cap problema, ni socialment ni amb les notes. Però pel canvi que estic vivint, encara em costa assimilar i superar el fet d’estar allunyada de la meva família. Això és una de les coses que més he notat.”
-Si haguessis de donar un consell a altres alumnes per treure millors notes, quin seria?
“Jo, personalment, crec que el millor consell seria posar atenció a classe. Encara que sembli un consell senzill, és un punt clau. També recomano estudiar i repassar el que es fa a classe.”
La història de Mireia ens demostra com, amb esforç i dedicació, es poden superar tots els reptes. Fins i tot, viure lluny de la família. Tot i ser molt jove, ha aconseguit combinar els estudis amb l’esport que li agrada i continuar desenvolupant altres talents com la cuina, el dibuix o la música. La seva experiència és un exemple de com afrontar els canvis amb valentia i aprendre de cada situació.
