Assistim al concerto a tempo d’umore al teatre de Sant Andreu
Firmat per Clàudia Mendez, Martina Sanchez, Gerard Espuny, Pep Estupinyá, Martina Fernandez.
El passat 28 d’abril els alumnes de 2 d’ESO van fer una sortida al teatre Sant Andreu de Barcelona. Alumnes del badalonès van anar a veure un concert en el qual es presentava una orquestra de corda. L’obra va durar una hora en la qual els músics van fer un espectacle mentre tocaven diferents instruments de corda com el violí, la viola o el violoncel. Mentre feien l’espectacle els actors anaven interpretant diferents papers i tocant cançons clàssiques com llaura “l’operin” de Stars Wars, la cançó de la bella i la bèstia, Titanic, Pantera rosa, Piratasa del Caribe, etc.
Des de la redacció del Badalonès Report volem donar la nostra opinió sobre el concert. Un concert teatral per a tots els públics. Un espectacle còmic i musical amb una banda sonora formada pels peixos més conegut dels autors més reconeguts de la música clàssica. Teatre de gest amb molt d’humor. Dotze músics i un director d’orquestra que fan transcórrer la música clàssica per situacions realment inversemblants. Una proposta concebuda per fer gaudir el gran públic de la melodia més famós i els gags més divertits, alhora que el públic més experimentat es sorprèn dels peculiars arranjaments musicals i els enginyosos recursos humorístics. La nostra opinió sobre l’espectacle és molt positiva. Ens ha agradat molt, ja que pensaven que només seria música clàssica avorrida, però ens van sorprendre molt positivament. Hi havia gent que com és barallàvem perquè faltava una cadira per tots, després a un noi que li van treure la perruca i ens vam adonar que era el director que portava batuta amagada. En una altra escena es baralla amb un altre que no era compositor, però van trencar la batuta i cada persona es va quedar amb mitja batuta, en acabat es van separar tots en dos grups i van tocar l’AVE Maria, això no obstant de diferents autors, més tard van interpretar unes pelis que també tocaven la música de les pel·lícules, i ho podia endevinar quina pel·lícula era.
