Tot va començar quan Bashar al-Assad va heretar el poder del seu pare, el qual havia donat un cop d’estat durant el seu regnat. El nou president va seguir el règim autoritari del seu pare, convertint-se en el dictador de Síria durant els següents anys. Això, evidentment, va provocar el descontentament de la població per la manca de llibertat i males condicions de vida. Per una altra banda, Síria es trobava en plena Primavera Àrab, un període de protestes en les quals participaven diferents països àrabs que reclamaven justícia, llibertat i dignitat.
Les primeres protestes pacífiques dels sirians en contra del govern van començar a Daraa, quan uns nens van ser atrapats pel fet d’escriure frases en contra de les idees que tenia el president. Els ciutadans es van protestar amb esperances de llibertat i democràcia. L’oposició al govern sirià no era unificada i això va dificultar encara més la situació. A Bashar al-Assad, aquestes revoltes li van semblar molt ofensives, el que va fer que actues d’una manera molt més violenta a la que ho havia fet la població. Això, finalment, va conduir a l’esclat d’una guerra civil a Síria el març de 2011 i juntament, una crisi humanitària.
Bashar al-Assad, es va resistir als atacs, fent que la guerra perdures quasi catorze anys, deixant més de 300.000 persones assassinades o ferides i més de 13 milions de ciutadans forçats a abandonar casa seva. Unes 7 milions de persones sirianes s’han desplaçat dins del país i 6 milions viuen com a refugiades, principalment a països veïns com Turquia, Líban i Jordània, però també a Europa i altres països del món. A més de les conseqüències esmentades abans, la guerra ha provocat greus efectes com la por i la incertesa dels ciutadans, l’augment de la població en situació de pobresa, la contaminació del medi ambient, entre altres resultats.
A pesar de la llarga duració d’aquest conflicte, els grups rebels finalment van aconseguir coordinar els atacs el passat diumenge 8 de desembre. Ho van fer avançant des del nord, l’est i l’oest cap al territori controlat pel govern sirià, aprofitant la debilitat en la qual es trobaven per l’abandonament de l’ajuda de Rússia i Iran. El president, sospitant de l’atac que estava a punt d’arribar, va fugir a Moscou, refugiant-se. Afortunadament, els grups sirians rebels unificats van poder enderrocar de manera pacífica el govern sirià, i, així doncs, acabar amb la llarga dictadura.
La victòria va suposar un dia de celebració, emoció i felicitat per a la immensa majoria del poble sirià, però tronar a la normalitat no serà gens fàcil per a tots ells. Per la part política, si és cert que tots els grups coincidien en la necessitat d’acabar amb la dictadura, però ara s’estan veient les diferències per quin tipus de govern establir a partir d’aquest moment. Després d’aquest llarg temps de malestar, els sirians només pensen a tornar a la seva ciutat natal i reconstruir el país per poder tornar a la plena normalitat.
