Firmat per Àlex Pirla, Nil Lajara i Gonzalo Nasarre
El sistema educatiu actual és el mateix que el de fa molts anys, pensat per preparar-nos per als treballs com les fàbriques, on es valora qui pot seguir millor les ordres, sense poder ser autònoms. Les escoles no deixen als alumnes seguir les seves passions fins que arriben a batxillerat, on ja tenen una edat mitjana de setze anys.
A mesura que els alumnes creixen, van descobrint què els hi agrada i què no, però no és fins que arriben a batxillerat que poden realment seguir aquestes passions exclusivament. Això, entre altres coses, causa que l’escola sigui vista com un lloc horrible, i a més a més, els alumnes desenvolupen allò que se’ls hi dona bé bastant tard en la seva vida.
Sobre tot això, és un tema ambigu. El sistema educatiu podria potenciar molt més les passions dels alumnes, augmentant així el rendiment escolar, però no hem d’oblidar que sempre està bé tenir coneixements sobretot en general. Algunes assignatures són molt pesades, majoritàriament, per no haver-hi necessitat d’aprendre el que intenten ensenyar. No obstant això, hem de recordar que aprendre és adquirir coneixements, independentment de si ens agraden o no. Pensem que el sistema educatiu requereix un canvi a gairebé tot el món, ja que està pensat per memoritzar els temaris i escopir-los als exàmens, i això no és eficient per tots els alumnes. Un altre punt a remarcar és que s’avalua a tothom de la mateixa manera, sense tenir en compte que hi ha alumnes que aprenen més ràpid que d’altres.
Si juzgas a un pez por su habilidad para trepar árboles, pensará toda la vida que es un inútil.
Albert Einstein
En conclusió, podem dir que sí que cal un canvi en el sistema educatiu, però que en cas que es faci, s’ha d’anar amb compte i buscar sempre una superació en els alumnes.
