Les alumnes de 2n d’ESO del Badalonès expliquem com vivim el tracte que rebem les dones per part d’una societat masclista
Firmat per Martina Fernandez, Arlet Blanch, Mar Sánchez, Elsa Machado i Sofia Otero
Em fa por anar sola pel carrer, em fa por que em cridin, em fa por que no em creguin si em passa alguna cosa, em fa por sortir al carrer per la nit, em fa por ser observada, em fa por que m’utilitzin, em fa por que abusin de mi, em fa por sortir el carrer i no poder tornar a casa, em fa por ser sexualitzada…
Al ser un grup de noies, entre 13 i 14 anys, totes sabem de primera mà què se sent al sentir-nos observades al carrer i inferiors en segons quina situació de les nostres vides. Si li preguntem a alguna noia del nostre entorn quines coses li fan por en el seu dia a dia, segurament et dirà alguna cosa relacionada amb el masclisme que vivim. Creiem que vivint a mitjans del segle 21 això no és normal. És que ens hem quedat atrapats en el temps, momificats com Cleòpatra?
Des de sempre els pares, els familiars i la gent gran ens han advertit a les noies que tinguem compte, que si sortim soles al carrer, que apartem la mirada, que canviem de vorera quan veiem a un home… però s’adverteix als homes que no sexualitzin, assetgin o cridin a les dones pel carrer??
Creiem que això ha de canviar, no és normal que encara ens sentim incomodes quan anem pel carrer i creiem que les nostres pors haurien de ser a la foscor, a les altures, a les aranyes… i no a els homes, ja que són persones, i l’únic que tenim diferent són les parts interiors, per tota la resta som iguals, i no tenen cap dret que afirmi que es poden sentir superiors i tenir un poder decisiu sobre els nostres cossos.
