Xavier Garcia Albiol no va trigar gens a acceptar la proposta d’entrevista que li vam fer arribar des de la redacció del Badalonès Report. Són les nou del matí d’un dimecres de de maig, i l’alcalde ens rep al seu despatx de l’edifici del Viver. El dia ha començat amb una urgència que obliga a fer canvis en la seva agenda, però que no afectarà a la durada d’una conversa en la qual repassa els dos primers anys del seu segon mandat i altres aspectes menys coneguts de la seva trajectòria. Com per exemple, el seu pas pel Col·legi Badalonès. Quins records té, del seu pas per la nostra escola?
“Hi vaig estar poc temps, però els records són molt bons. De fet, tinc un doble sentiment. El primer, d’un ensenyament molt rigorós i de molta qualitat. I l’altre és que m’ho vaig passar molt bé. Vaig estudiar a l’edifici que hi havia a tocar de l’estació, i encara em veig amb algun antic company de classe.”
- És el segon cop que és alcalde. Li canvia molt la vida?
“Sí, és clar. Ser alcalde té moltes coses positives, perquè també té aspectes que, sense ser necessàriament negatius, condicionen una mica. Per exemple, jo no tinc intimitat i no puc sortir i fer segons quines coses que fa la gent de la meva edat. Perquè represento la meva ciutat i això m’obliga a actuar d’una manera determinada. Us poso un exemple. A mí m’agrada molt el bàsquet, i quan vaig a la Penya hi ha alguns cops que el cos em demana aixecar-me i cridar, per protestar una decisió de l’àrbitre o el que sigui. I no puc fer-ho. No he de fer-ho. Perquè soc l’alcalde i haig de donar exemple.”
- Com s’explica, la seva victòria aclaparadora en les eleccions municipals (va obtenir 18 dels 27 regidors), sent representant del PP, un partit que mai ha estat entre els més votats a Catalunya?
“La victòria a les municipals obeeix a diferents circumstàncies. La primera, el projecte. Mireu, jo soc un alcalde, i abans un candidat que tinc un projecte i una idea per als meus ciutadans per a ciutat. Sé perfectament cap on vull portar Badalona. I els meus rivals polítics, al llarg del temps, han demostrat que no el tenen, aquest projecte. Que l’únic que tenien clar i que compartien és no deixar-me ser alcalde. I quan ho aconseguien, ja cadascú feia el que volia, sense tenir una idea clara per a la ciutat. Un altre factor per mi decisiu és que jo, mentre he governat, he anat fent coses. I quan he deixat de ser alcalde, la ciutat s’ha paralitzat. I el tercer element, que per mi també és important, és que més enllà d’ideologies, sigles i partits, jo he deixat clar i he demostrat que penso en Badalona i que poso la ciutat per davant de la resta de coses. La ciutat, en els últims anys, s’ha anat degradant, no s’han fet inversions… Al final, tot plegat ha provocat que els ciutadans m’hagin donat l’oportunitat de governar amb majoria absoluta, sense condicionants, i veure si sóc capaç de fer el que vaig dir que faria. I que mantinc.
- Més enllà dels resultats, se sent un alcalde estimat?
“Doncs la veritat és que sí. En el dia a dia, quan vaig pel carrer, el més habitual és trobar-me gent que em felicita i m’anima a seguir treballant. I una de les coses que més m’agrada és la receptivitat que tinc entre la gent jove. Nois i noies de la vostra edat, o fins i tot més joves, que em veuen amb simpatia. I això és, segurament, el que em fa més feliç.”
- Durant molts anys, va estar en el centre de moltes polèmiques pel seu discurs sobre qüestions com la immigració o la delinqüència. Ha canviat el seu discurs, o la manera com la ciutadania el percep?
“Amb el temps, les persones evolucionem. Una de les virtuts que ha de tenir un polític és saber interpretar el que la gent vol a cada moment. Us referíeu al tema de la immigració, que per mi és un factor positiu i necessari per Catalunya i per Espanya. Però també dic, i d’una manera molt clara, que aquí els immigrants han de ser benvinguts sempre que vinguin a treballar, a adaptar-se i a viure d’una manera normal. El que vingui a crear problemes de convivència i a delinquir, crec que se’ls ha d’expulsar. I després hi ha el tema dels reincidents. Si són espanyols, se’ls ha de tancar a la presó amb condemnes dures, i si són de fora, doncs expulsar-los del nostre país.
- Tenir fills l’ajuda a l’hora de dissenyar polítiques de joventut?
“Probablement sí. El fet de tenir fills t’ajuda a interpretar millor la realitat de cada moment i a tenir una visió més àmplia de les coses. Al final jo crec en les polítiques de joventut, però que hi ha polítiques que, sense ser estrictament de joventut, també afecten els joves. Per exemple, la política d’habitatge no afecta, els joves? I la cultural? Crec molt en la transversalitat, més enllà dels programes específics per a la gent jove o gran.”
- Als joves, ens preocupa el mal estat de les instal·lacions culturals i esportives. En el nostre cas, fa temps que patim dels problemes a la biblioteca de Can Casacuberta, de la Plana i a la piscina del centre. Quan estaran plenament disponibles?
“Vaig assumir un compromís amb els veïns de Badalona perquè quan finalitzin l’actual mandat, l’any 2027, totes les instal·lacions de la ciutat en general estaran en condicions adequades. Penseu una cosa: quan jo torno a ser alcalde, el 90 % dels equipaments públics estaven en mal estat perquè no s’hi havia fet manteniment, perquè no hi havia ni contracte. Ara, una part d’aquests equipaments, com ara els esportius, ja s’estan recuperant. Pel que fa a la biblioteca de Can Casacuberta, en aquest moment estem en la fase final de tramitació per saber a quina empresa se li encarreguen les obres. I jo crec que a finals d’any ja es podrà obrir amb totes les condicions. Mireu, estic en contra de continuar fent nyaps als equipaments, siguin educatius, culturals o esportius. Aposto per fer les obres que siguin necessàries per tenir-los en condicions. I no fer nyaps per poder obrir una biblioteca i haver-la de tancar al cap de tres mesos perquè ha sortit un altre problema. A Can Casacuberta, a més, hi ha un canvi de material, de mobiliari i, per tant, obrirà com nova a final d’any quan, per cert, obrirem una nova biblioteca al barri de Lloreda i una sala d’estudi al de Coll i Pujol.”
- Va situar la seguretat ciutadana com un dels eixos de la seva acció de govern. Però la percepció és que la situació no millora. Cotxes i contenidors cremats, bretolades en la via pública…
“Hi ha un problema general d’inseguretat, sobretot en el que són petits delictes a Badalona i a la resta de ciutats de l’àrea metropolitana. Gent que es mou en patinet i que es dedica a cometre petits furts i a robar mòbils, per exemple. En som conscients i estem intentant prendre mesures. Al final, les dades demostren que els delictes ja estan disminuïts respecte de l’any passat. I això no vol dir que el problema estigui resolt, sinó que la nostra línia de treball és adequada.
- Què pot fer un Ajuntament com el de Badalona per resoldre problemes com el preu dels lloguers i les dificultats dels joves per accedir a un habitatge?
“El problema del lloguer no es pot resoldre exclusivament des d’un ajuntament. I pel que fa a l’habitatge públic, aquest any començarem a fer-ne per primer cop en 20 anys. Però el problema de l’habitatge i dels preus respon a diferents factors i donarien per un debat molt més ampli. La inseguretat jurídica dels propietaris dels pisos, el fet que cada cop hi hagi menys oferta… I si no hi ha oferta, els preus pugen.”
- De quin aspecte de la seva acció de govern en els dos primers anys del mandat se sent més satisfet?
“Sobretot, de començar a recuperar equipaments que estaven, com ja he dit abans, en molt males condicions. O el tema de la inseguretat, que ja es comença a notar una certa millora, o el de la neteja. No puc dir que Badalona estigui neta, però jo crec que està menys bruta que fa dos anys. I per últim, si em permeteu, també em sento molt orgullós d’haver començat a recuperar el sentiment d’orgull de ciutat. Aquest badalonisme del que fa tant temps que parlo. Que això es fa de moltes maneres. Us posaré com a exemple les Festes de Maig. Des del primer moment, vaig dir que volia unes festes on tothom se senti representat i quedi content, com penso que va passar. Vam organitzar dos concerts, que havien de ser el mateix dia i que al final pel temps vam acabar repartint en dos. I van venir els The Tyets, que agraden a un tipus de gent, i després va venir l’Omar Montes, que potser agrada a un altre perfil de persones. I dies abans havíem fet un ball per a la gent gran, i després vam fer un tardeo amb música dels 80 i els 90, que és la que m’agrada a mi, i van venir 10.000 persones al davant del palau olímpic. I després va venir en Ramoncín. La qüestió és organitzar coses per a tothom. I després hi ha els actes de cultura popular, que també han estat un èxit i han portat moltíssima gent. Tot plegat ens ajuda a recuperar aquest sentiment d’orgull de ciutat que havíem anat perdent en els últims anys.”
- I de què se sent menys satisfet?
“Doncs del fet que queden moltíssimes coses per fer.”
- Com a alcalde, lidera el discurs per canviar lleis d’àmbit estatal en aspectes com els delinqüents reincidents o l’ocupació. Veu viable que hi hagi canvis en el mitjà termini?
“Si no hi ha un canvi de Govern, no. Perquè el PSOE és presoner dels seus socis de legislatura. Dels partits que van donar el vot perquè Pedro Sánchez fos president. N’hi ha que estan radicalment en contra d’actuar contra l’ocupació il·legal, com ara Bildu, Sumar, ERC o, especialment, Podemos.”
- Per últim, com s’imagina Badalona d’aquí a 10 anys?
“Jo crec que aquesta ciutat que està començant a viure una transformació important, i no caldrà esperar deu anys per veure-la. Estic convençut que Badalona serà una nova realitat d’aquí a quatre o cinc anys. I que la ciutat no tindrà res a veure amb el que hem viscut en els últims temps. Parlo de desenvolupament urbanístic, d’equipaments, i de projecció. No haurem d’esperar deu anys per veure-ho.”
