Anna Moliner, actriu i exalumna del col·legi acumula una trajectòria professional formidable. Al Badalonès se la recorda com una estudiant brillant que va donar sobrades mostres del seu talent per a la interpretació. Recentment, ha estrenat l’obra “Kramig”, que representa a l’Espai Texas fent parella amb Biel Duran. En aquesta trobada, que li agraïm molt, parlem una mica de tot.
-Quants anys va passar, al Badalonès?
-“Doncs tota la vida. Vaig començar a l’edifici del carrer Guifré, després pel ‘cole’ de l’Estació, que ja no hi és i, després, com a integrant de la promoció que va estrenar l’ESO, vaig passar els últims anys a l’edifici del carrer dels Arbres. Sempre vaig anar al Badalonès.”
-Què recorda, d’aquells temps?
-“Tinc moltíssims records! Una de les coses que més m’agrada és que conservo els mateixos amics des de petits, des dels 4 anys. Vam començar tots quatre al parvulari, i encara ho som. I això m’encanta, la veritat. Sempre comentem anècdotes i ens en recordem molt d’aquelles èpoques. Els meus millors amics són els del col·legi.
-I més enllà dels amics?
-“Tinc records de tota mena. Us haig de dir que jo era molt pencaire, el que en dèiem “empollona”, i això m’ho va posar difícil en alguns moments. Però com que tenia aquests amics, fèiem molta pinya. També recordo amb molta estima les èpoques que vam fer teatre amb el professor Miquel Creixell. I les coreografies dels festivals de final de curs, la cantada de Nadal… Tot el que suposés actuar o cantar per mí era increïble.”
-Podem dir que aquesta passió pel teatre la va descobrir al col·legi?
-“No, això ve d’abans. Des de molt petita jo ja volia ser actriu. Als 9 o 10 anys ja vaig dir als meus pares que volia fer teatre i em van apuntar al Círcol Catòlic. O sigui que va ser una cosa que vaig començar a fer fora i que després, ja al Badalonès, vaig gaudir amb aquella petita companyia que vam muntar amb el professor Creixell i que es deia Companyia 2000. Imagineu-vos, per l’any 2000! Va ser tota una experiència, i una gran font d’aprenentatge. Reivindico que a les escoles es faci teatre!”
-Recorda especialment algun professor o professora?
-“Ui, què difícil… Depèn de les èpoques, no? Mira, no he estat massa de matemàtiques, però la professora Teresa Fluvià m’encantava. Va ser la meva tutora de Batxillerat i va aconseguir que m’agradessin i tot. I n’hi ha molts altres. Evidentment, en Miquel Creixell, la Glòria Parera de plàstica, en Juan Antonio Segovia a Filosofia, l’Elisa Gallur a Anglès, en Joaquim Molina a Història de l’Art. I en Francesc Ferraz, que ens feia llegir el Tirant lo Blanc interpretant els personatges… Són coses que et queden, i això vol dir que van fer molt bé la feina. Els recordo a tots, i ara em sap greu perquè em podria passar una hora anomenant-los. Doneu-los molts records!”
-Recentment, ha estrenat “Kramig”, que representa amb Biel Duran a l’espai Texas fins el mes de juliol. Hem llegit que està sent un èxit.
-“És una obra molt bonica; una comèdia romàntica que està agradant molt. Perquè la gent riu molt i s’emociona molt també. I quan això passa al teatre és molt xulo perquè tampoc passa molt i estem encantats.”
-Hi interpreta el paper d’una dona romàntica i idealista. S’hi identifica?
-“Sempre que fas un personatge d’alguna manera t’hi has d’identificar, perquè neix de tu i l’has d’entendre per poder-lo interpretar.”
-Com va començar, en el món de la interpretació?
-“Quan vaig sortir del Badalonès, vaig anar a la universitat a estudiar Comunicació Audiovisual, perquè estava una mica relacionat amb el que m’agradava. Vaig acabar-la i tot, però quan ja feia una segona carrera em vaig presentar un càsting, em van agafar i fins ara. Ja fa vint-i-un anys que em dedico professionalment a ser actriu.”
-No viu a Badalona. Hi ve sovint?
-“Sí, hi tinc família i hi vaig sovint.”
-I ha tingut referents femenins, en la seva professió?
-“Sóc fan total de la Meryl Streep. Després hi ha altres actrius que he anat coneixent, amb qui he treballat, que m’han inspirat moltíssim. He tingut molta sort, perquè com que vaig començar a treballar molt joveneta, m’he anat trobant amb gent molt bona que portava molts anys i de la qual he après molt.”
-Té alguna mania abans de sortir a escena o abans d’un rodatge?
-“Mania no, però sí que tinc com els meus rituals. M’he de maquillar a l’hora que toca, m’he de vestir a l’hora que toca, he de fer un escalfament de veu… I quan ja ho he fet tot, ja puc començar la funció, però sento que, per anar bé, he de passar per aquests passos.”
-L’afecta, el que es pugui dir a les xarxes sobre vostè o sobre els seus projectes?
-“No. Intento no estar massa pendent d’aquestes coses. Per la meva feina tinc Instagram, per exemple, però intento limitar-lo bastant a qüestions professionals. Sí que penso que en general, i no només a les xarxes socials, és important gestionar bé les crítiques, que igual t’ajuden a millorar.”
-Quin és el millor consell que li han donat?
-“Que no perdi mai la meva essència.”
-I vostè, quin consell donaria a una persona jove que es vulgui dedicar a la interpretació?
-“Doncs que no tingui por i que treballi dur. En primer lloc, has de tenir molt clar si vols ser actriu o vols ser famosa, que són dues coses molt diferents. La interpretació és un ofici d’anar fent i sembrant, però poc a poc.”
-Com s’imagina, d’aquí a deu anys?
-“Sent actriu. Sobre l’escenari, rodant i creixent. M’imagino que amb més experiència i, si tinc la sort de continuar com ara, treballant amb persones que m’agraden i m’inspiren per seguir aprenent.”
-Li agrada improvisar?
-“Sí, clar. Sempre hi ha un punt d’improvisació en la nostra feina. Estiguis al teatre o rodant, sempre has d’estar molt en el present. “
-Hi ha algun actor actriu amb qui li agradaria treballar?
-“M’agrada treballar amb bones persones. Amb gent que et cuida i et fa ser millor. A vosaltres, a classe, us deu passar el mateix. Tu estàs bé si estàs amb gent que saps que t’està respectant i cuidant, i et vol fer créixer. Si no, no té cap sentit.”
